0.- Dies previs i preparatius

Divendres 5 d’Agost.

Apurem el café en el Pub i alcem el cul de la cadira per anar a València a per els cotxes. Son les 15:30h de la vesprada, el sol cau de punta i Miguelón, José, Fernando i jo anem amb el meu cotxe sense A/C a València a per els cotxes. A les 16:30 som els únics vianants per València que fem el trajecte que separa ma casa de la estació de RENFE de Pintor Sorolla, aon està la oficina de ATESA. No n’hi ha manera de trobar un Mercadona aon comprar uns kits dentals (passem). En la estació passem per McDonalds a hidratar-mos un poc, el viatje sense A/C ha sigut la primera prova de foc.“No son las dos Berlingo, una sí pero la otra es Nemo, pero son similares” mos diu el pavo que mos aten en la oficina. Agarrem les “fragonetes” i anem a L’Alcudia a carregar la burra de Miguelón (al final ha pogut sujectar el portabultos a la tija amb tornillos especials). Quina es la nostra sorpresa quant al plegar els asientos de darrere de la Nemo vegem que no caben les bicis… bé, de moment carreguem la de Miguelón i anem cap al poble, per carregar la resta de burres. Al final peleant i sobretot pensant, (Popo) coloquem les bicis de forma que caben totes en una furgoneta, de forma que puguem anar tots prou cómodes cap a Pamplona. Només la bandeja de fusta de la Berlingo mos incomoda un poc. Deixem tot colocat i preparat per l’endemà a les 6 a.m. hora de eixida. Bueno, primer fem una volteta de reconeiximent a les “fragos” i anem al Xino a comprar uns “pulpos” que mos vindràn de p. mare per sujectar coses varies per fora de les alforjes.

Logística.

Vallada – Valencia à Divendres 5 anem amb cotxe a per les dos furgonetes de lloguer. Allí deixem el cotxe amb el que tornarem a casa el dia 17.

Valencia – Vallada à Amb les dos furgonetes, per a carregar trastos i deixar-ho tot preparat per eixir dissabte 6 a les 6 a.m.

Vallada – Pamplona à Anada amb dos cotxes (Berlingo i Nemo), les 5 bikes en la Berlingo amb la roda de davant desmontada. En la Nemo, Miguelón, José i Popo amb els equipatges de tots. Lloguer de 48h des de divendres a diumenge per la vesprada, de forma que dissabte pujem a Pamplona, deixem trastos en el Hotel i continuem cap a SJPP per inspeccionar el terreny. Per la nit tornem a Pamplona i tornem un cotxe.

Pamplona – SJPP à “Taxis Félix” a les 7 a.m. eixim de l’hotel cap a SJPP els cinc amb les bikes en un remolquet. Per la nit després de sopar tornem la segon furgoneta.

Santiago – Valencia à Les bikes les torna Ochoa mitjançant “Bicigrino” el dia 16 i nosaltres tornem el 17 amb Ryanair fins València.

Valencia – Vallada à Amb el meu cotxe.

Dissabte 6 d’Agost.

Eixida puntual des de la Plaça del poble. Enfilem autovía fins Sagunt i de allí la autovía Mudéjar fins Zaragoza. Bé després de Villarquemado pararem en un bar de carretera per esmorçar. L’embotit tenia bona pinta però el preu no estaba acorde… només “la vista” valia la pena ;-) ja sabem un lloc al que no cal tornar.

Continuem el nostre periplo i mos plantem en l’Hotel de Pamplona (Bed4U) a les 12:15h. Encara no tenen les habitacions preparades, de forma que no fem ni el check-in, deixem trastos i bikes en un cuartet en recepció i després de unes indicacions, anem cap a SJPP per inspeccionar lo que mos espera demà. Allí deixem una furgoneta i anem tots amb una només.
Després de passar fins a tres voltes per davant de la Guàrdia Civil (en la mateixa rotonda) al final trobem la direcció correcta per anar a Roncesvalles i de allí a SJPP. Deixem Pamplona i passem per Huarte, Irotz, Larrasoaña i arribem a Zubiri (el poble de Serafín, segons mos va desvelar Popo) aon comenta el port de Erro, una carretereta asfaltata i sinuosa que va guanyant altura i endinsant-se en boscos impresionants. El paissatje comença a fer-se pirenaic i de muntanya. El sol comença a acariar-nos mes que a cremar i la humitat es deixa sentir per tots el racons. Des de el cotxe no donem coll a observar tots el racons per els que passem, imaginant com seràn les sendes que per ací mos portaràn demà a Pamplona.... ja corre la adrenalina! De Erro a Mezkiritz i de allí per una recta interminable per Espinal i Burguete fins Orreaga (que es Roncesvalles en Euskara)... pero antes pararem per dinar en Auritz - Burguete, que ja es hora. Evitem la concurria carretera principal, aon el restaurants competeixem entre ells amb menus similar per poder emportar-se als turistes, preguntem a un paisano del lloc i mos envia a la Taberna Iribarren. En la xicoteta barra de madera que enfronta la porta, el “Vasco” que la defén no té prou mans per posar zuritos, sidres, vins i cerveses als relativament pocs clients del local... son pocs però com mamen!!! Estarem en una de eixes Herrikotabernes? Mos assentem en una taula de madera gran jut a la llar, i esperem que “algú” mos diga qué n’hi ha per dinar... però el temps passa i allí tots passen de nosaltres. Després de uns minuts de “mosqueig” al final, de la cuina bé una dona (deu ser la mare del “Vasco”) i puguem devorar el menú del dia, entre el que n’hi ha una trutxa de riu local boníssima. Tastem també la sidra natural, que res té a vorer amb la sidra “El Gaitero”. Mentres mos fem el café, Fernando observa que “el Vasco” té moreno cicliste, aixina que li preguntem si coneix la etapa que mos espera demà. Sembla que la coneix amb els ulls tancats, estem tots atents a les seues explicacions, sobretot quant mos diu que en els primers 6 Kms n’hi han “tramos muy muy duros”... ay collons, “si un Vasco diu muy muy duro, imagina’t lo que serà”... bé, de moment saborejem els carajillos, que les costeres ja vindràn!
Son les 15:25h quant paguem i tornem a la carretera direcció Orreaga, que está a tir de pedra. En Burguete puguem apreciar el estil diferent de construcció, cases grans fetes amb pedra i madera, totes aillades unes de altres i amb un xicotet jardinet i plantes baixes grans, de forma que resulta fàcil admirar-les una a una. En la recta que mos porta a Orreaga trobem els primers “bicigrinos”. Roncesvalles es xulo, encara que a banda de la Colegiata, les hospederies i els 24 habitants censats (que deuen ser els que mantenen allò en marxa), pot més té que vorer. Està als peus de la serra que mos porta a l’altra banda dels pirineus, cap a SJPP. En el plànol de baix es pot vorer SJPP en la “A” i a la banda de baix Orreaga – Roncesvalles. La carretera que els uneix puja 1 Kms fins al port d’Ibañeta i després venen uns 20 Kms de baixada fins SJPP, ja que passem de uns 1200 metres snm fins apenes 200 metres snm de SJPP. Bona part de esta carretera va paralela a frontera Francesa, fins més avall de Arneguy ó Arnegi en Euskara. Allí estàn les últimes “ventes” Espanyoles aon els Gabatxos compren productes Europeus a preus Espanyols... vaja, una xicoteta Andorra.

SJPP es un poblet que viu del turisme. Només cal xafar els seus carrer empedrats i alçar la vista per adonar-se’n. Anem cap a l’oficina de turisme i comprem les credencials, amb el primer segell – “cuño” de la llista. Anem fins a “L’accueil des Pèlerins”, una espècie de oficina de acollida als pelegrins, aon demà posarem el “cunyo” de eixida a la credencial. Passejem per la comercial Rue de la Citadelle, alguns comprem la Vieira que mos acompanyarà fins Santiago (amb l’escut del Celta de Vigo inclòs ;-), altres compren postals, parxes de Santiago per cosir al culotte.... passem per el costat de l’esglèsia i per baix de un arc de pedra de la torre – campanari amb rellotge, apleguem al pont del riu per on comença la Rue d’Espagne, eixida oficial de la ruta cap a la “Route de Napoleon”... però això serà demà. Tornem al cotxe i desfem el camí fet fins Pamplona, aon per fí fem el check-in i mos instal.lem en les habitacions. Com serà una constant quasi tot el camí (fins la rebel.lació de Súper-Coche) la triple es per a Miguelón, José i servidor, i la doble per a Popo i Fernando. L’hotel es de construcció recient, modern i funcional amb mólt bona relació qualitat-preu. Està a l’entrada de Pamplona i amb cotxe estem a 5 minuts del centre... lo que no sé es per qué tornar mos va costar 40 minuts.... i això que “Pamplona es xicoteta” eh Fernando?.

Després de instal.lar-mos, fem cap al centre de Pamplona, aon Fernando mos fa de guía turistic, pues és l’únic que ha estat en Pamplona no fa mólt de temps en uns San Fermíns. Aparquem el cotxe en el pàrking de la Plaça de Bous i fem el recorregut invers dels bous, desde ací cap a telefònica, estafeta, mercaders, ajuntament, etc.

“Crisis, what crisis?”. Impresionant l’ambient que es respira tant dins dels bars com per tot el carrer. Tot ple de gom a gom, no cap ni una agulla en cap bar, aixina que no puguem triar, ens clavem en el Sarria, recomanat per la guía Michelin, passem a la sidreria d’en front, anem un poc més allà a un altre, canviem de carrer i entrem a un altre al costat de l’ajuntament... i finalment aterrem al Gaucho, que acava siguen el millor de tots amb diferència. En el Gaucho, Marga i Michel tenen un especial sistema de comunicació que acava interferit per la grossa veu de Popo.... “Michel, cinco de foie!!!”. Tornar a l’hotel mos costa més de lo previst, però les rises valen la pena. Gràcies a José que acava preguntant, trobem l’hotel. En el bar de l’hotel mos fem l’últim café amb llet amb pasta, antes de anar a dormir. N’hi ha qui a estes horas ja “escancia” hasta el poleo...;-) Esta nit més de uno ho passarà mal, per dalt i per baix... deu ser que “hem trencat el cos” picant ací, beguent allà, i reialmente no hem sopat...... a les 6:30h toca la diana, el taxi mos espera a la porta de l’hotel a les 7h. Ha sigut un dia mólt llarg, encara que deguem estar fatigats, no tinguem eixa sensació... la sang ja corre nerviosa per les cames.