3.- Los Arcos - Santo Domingo

Dimarts 9 d’Agost.

LOS ARCOS à SANTO DOMINGO DE LA CALZADA.

Les 7:00 am es l’hora habitual de despertar-se. Mentres que mos preparem i menjem algo, rara volta estem en ruta antes de les 8:00h. Abandonem l’hotel desfent els últims passos de ahir fins Los Arcos i comencem la ruta, parant primer a fer-mos la primera foto del día, la que marca la eixida de la etapa. No fa gens de calor...

La primera població habitada del dia es Sansol-Torres del Río, amb la seua esglèsia del “Santo Sepulcro”, diuen que templària, feta còpia de la del mateix nom de Jerusalem. ¿“Hay que pagar para poner el cuño”?. El cas es que si n’hi ha segell, però n’hi ha que pagar per visitar l’esglèsia.... i de pas posar el cuño. Serà per que encara es matí o per el tó de veu de la dona que li dona la explicació a Fernando, el cas es que mo s’en van les ganes de cuñar, i abandonem ràpidament la esglèsia. Just en front de l’esglèsia, un xic que regenta un algerg s’ha quedat amb la copla i mos ofereix entrar i cuñar allí. Es un català emigrat i té el garito mólt adornat amb escuts i armes de totes les ordres templàries (menos una) inclós l’escut de la Ordre de Montesa. Cuñem i continuem la ruta, mirant de reull la esglesieta, que per fora es bonica però que la “amable” senyora que controla la caixa i la porta mos ha deixat un sabor àspre...

Des de ací fins Viana, el cami té trams prou técnics i alguns poc ciclables. Tant en les guies com lo que hem llegit en la web, al igual que el paio que regentaba l’alberg recomanen anar per carretera fins Viana, ja que segons diuen, el camí està mólt mal i no paga la pena... però a nosaltres que no ens ho conten, per aon passa una persona a peu passem nosaltres amb les burres... encara que siga a peu... i la veritat, després de fer-ho, es que tampoc esta tan mal... 100% recomanable.

Viana es l’últim poble Navarro, entrem en la provincia de Logroño.


En el camí de baixada a Logroño trobem la venta de Felissa, un lloc mólt famós entre els pelegrins, regentat hui per Felissa filla. Allí té a la venta xicotets detalls i records del camí, que ja de pas que parem a cuñar, algo li comprem. La gent que rodeja a Felissa, sentats a la sombra de una parra mos donen consells i informació sobre lo que mos espera. També mos donen una tarjeta del taller de bicis on Fernando tornarà a recuperar el somriure ;-)

Feia dos dies que no frenava amb el fre davanter perque el bombí es bloquejaba, ja que com no li quedava pastilla, eixia massa i es quedava bloquejat. El pavo de la tenda aprofita per pegar-li el palo a Popo amb una botella un poc cara.... pense jo. Ademés el tipo no es que fora massa amable amb nosaltres.

Després de dubtar un poc per fi entrem en un bareto a esmorçar. Res tenen ací que envejar als pintxos Navarros. Estem en un carrer cèntric, es un bullidor de garitos de tapeo i la veritat es que només vorer lo que allí n’hi ha exposat donen ganes de començar per una banda i acavar en l’altra, tastant-ho tot i remullant-ho amb cervessa... està entrant-me fam... en el bar La Fontana tenen uns torreznos que mos recorden a aquells que vam menjar en la ruta del Cid, antes de entrar al canyó del riu Lobos, qué bons!!! L’esmorçar de hui es sencillament IMPRESIONANT, tinguem energia per arribar a Santiago!.

Mos despedim de Logroño per un bonic passeig, “El paseo verde del pantano” que poc a poc va pujant i possant-se paralel a l’autovia, després de passar per l’embalse de La Grajera. Una zona d’esbairg on van els Riojanos a passar les vesprades domingueres, tipo el Riu de València.

El camí fins Navarrete va paralel a la carretera, primer en forta pendent i després planer fins el poble. Just ací n'hi ha un altre exemple dels rituals de tot pelegrí apreciat; fer una creueta amb cuatre males herbes i creuarla en la valla metàlica que ens separa de l'autovia.

En Navarrete parem el temps just per cuñar en l'esglèsia i continuem ruta. Els Kms que continuen son prou aburrits, planers i paralels a l'autovia entre camps de secà que no tenen rés que dir. Damunt, la ruta mos fa pujar a tots el pobles que queden "prop" del traçat original, com per eixemple, la pujada a Ventosa.... quina gràcia!.

Per fi fem els escasos 22Kms que separen Nàjera de Logronyo. Nàjera es una de les poblacions que millor recorde, un poble amb un gran casc antic i una ampla d'oci al costat del riu Najerilla. Dinem en una agradable terrassa al costat del riu, bon menú "peregrino" i continuem la ruta. Passem per Azofra i Cirueña sen se pena ni glòria i per fi arribem a Santo Domingo de la Calzada. Son les 18:06h i estem cansats. La Abadia Cisterciense on passarem la nit està regentada per monjes. Fem el check-in i anem a l'habitació, amb molt poc confort que desde luego no es correspon al preu que hem pagat. De lo més car de la rua per una habitació sobria sobria. Lo millor, la dutxa. Si cau el sabó a terra tens que obrir les portes per poder ajocar-te. Fem la colada i eixim a passejar pel poble. Un poble mólt bonico i que està en festes. Per tots els llocs per els que passem estàn de gom a gom de pelegrins, és fàcil reconeixer-los perque van tots cremats, sabata cómoda i prou d'esport... vaja, com nosaltres. Estàn en festes i esta nit fan una representació dels miracles del Sant.... que si la gallina que cantava, que si el animals que curaba... tants miracles va fer ue no vam tindre temps a vorer-los tots, ja que en la plaça del poble feia un fret que pelaba i després de 15 minuts aguantant marea Miguelón i jo, vam decidir tornar a l'habitació. I això que anàvem amb pantalons llargs i manega llarga. Menut fret que feia en Santo Domingo!. En raó la gent local anava en mànegues llargues i jaquetetes. Esta nit hem sopat en una pizzeria, el cós ja demana un poc de tregua.

Els miracles del Sant