Dilluns 8 d’Agost.
PAMPLONA à LOS ARCOS.
A les 8:07h estem en la porta de l’hotel preparats per a començar el segón dia de ruta. Hui SÍ anem carregats amb les alforjes i tot el pes. Inclús portem magdalenes i bollycaos, que tant poc èxit van tindre ahir. Anem a buscar el segell de la Catedral, però no obrin fins les 9:30h... Good bye Pamplona, la pròxima serà, enfilem cap baix i en el carrer que trenque a la esquerra vegem un grup de bicigrins eixir de un alberg. Es pregunte si posen el segell i en diuen que sí. Cunyem tots i quant anem a continuar, veig que els bicigrins estàn un poc de mal rotllo entre ells, n’hi un extranger jubilat, alt i prim que està renegant als altres, que son un parell de xics i una xica. Reparem en ells i no calen més de dos segons per adonar-se’n de que son uns autèntics domingueros (en perdò dels domingueros). Els convidem a seguir-nos per a poder eixir de Pamplona. Venen amb nosaltres fins que el jubilat s’adelanta i en un cruce s’equivoca i pren la direcció errònea. Pare i els dic als altres que no anem bé (segons el meu GPS). S’en recorden del país de l’estranger i de la mare que el va parir. Un de ells va a buscar-lo (el de l’armari a l’esquena) i continuem la ruta. A la eixida de Pamplona mos despedim. Pobres xavals, de ara endavant en referiré a ells com “El Circo del Sol” per lo variopinto del grup.
Parem en Cizur Menor el temps just per a fer un café amb llet amb pasta i carregar aigua en un bar al costat de la carretera. Després creuem Ciuraqui i enfilem la pujada a el Alto del Perdón. Es una pujada prou llega i recta sense cap curva fins a la part final. Pujant mos adelanten un parell de espabilats sense alforjes, van fent la ruta tres amics, i cada dia un de ells porta el cotxe i no pedaleja... aixina nosaltres també aniriem més alegres!. La última part de la pujada es per una sendeta amb algún tram de dubtosa ciclabilitat. Anem al ritme de la gent que va a peu, de fet anem adelantant-mos amb un grup de pelegrins català, com ralla això de no marcar diferàncies amb la gent que va a peu!!!
Finalment culminem la pujada. Bé, no es el cim, que queda a l’esquerra, però no n’hi ha que pujar més. Ara queda la baixada fins Uterga, que es prou asquerosa amb forta pendent i pedres soltes + pelegrins a peu, que també son un obstacle afegit... ademés, com anem carregats, fa por tindre problemes mecànics... millor ser conservadors en les baixades i anar avisant als pelegrins amb “L’Espantaperegrinos”... que més endavant explicarém em que consisteix ;-)
Muruzábal, Óbanos (on parem a posar el “cuño” de rigor a la seua esglèsia i... Puente la Reina, on esmorçarem en el carrer principal un bocata barat.... i unes begudes cares en una cafetería mólt guapa estil “castell” amb encant. Reposem forces i continuem camí, que hui la ruta no es curta que es diga.
Com a curiositat n’hi ha que dir que no es en Puente la Reina on els camins Aragonés i Navarro s’uneixen fins Santiago, si no que es en Óbanos. Un monument al pelegrí al final del poble aixina ho reflexa .../...y desde aquí todos los caminos a Santiago se hacen uno solo.../...
Desde ahir anem sempre seguits del riu Arga. Este pont està sobre el riu Arga, el mateix que mos va acompanyar ahir fins Pamplona i que també vam creuar per el pont de la Magdalena,el final de la primera etapa. A Puente la Reina arriba més cabdalós, ja que en lloc de anar recte fa una curva nord-oest-sud arreplegant les aigües del “Arakil Ibaia” en la població de “Ibero”.
De la lectura de les desventures de Artabrón hem deprés que després de un bon llantar... sempre bé un bon repechó... Antes de arribar a Mañeru tinguem que escalar una pared que en no més de 500mts puja quasi 150 metres de desnivell. Just antes de començar a pujar trobem al Circo del Sol, o lo que queda de ells, ja que el company jubilat, el instigador del grup, va per carretera. Pobres xavals, son tres, una xica que diu que després de pujar el alto del Perdón ella ja està perdonada de tots els pecats, un altre xaval que porta el casco de costat, com si fora una boina, i un altre que no porta alforjes no, però porta una moxila a l’esquena que més pareix un armari de quatre fulles... i aixina i tot en la costera va “traure pit”... aplegar a Santiago no té el mateix mèrit per a tots. Es també en esta costera on trobem a una parella, ella una dona de mitjana edat, sense moxila i sembla no estar mólt bé.. i ell, més jove, amb dues moxiles, una a l’esquena i l’altra (la de ella) al pit, tots dos amb una espècia de manta-xilava, amb garrot pelegrí i sembla que pujàven reçant... mare meua, això sí que es peregrinar Popo, i no lo que fem mosatros!!! ;-)
La costera antes de Mañeru.
En Mañeru el cuño es una espècie de Self-Service, als baixos de l’Ajuntament en un racó sobre una tauleta de escola. Es el primer cuño “Self-Service” però serà prou habitual més cap endavant.
Deixem arrere Cirauqui (amb el riu salat, que tanta mala fama li va donar a esta població en la edad mitja), Lorca, Villatuerta i apleguem a Estella. És tard i dinarem ací.
Estàn es festes i la gent està pel carrer, fa bon oratge i es l’hora del café. La gent de una espècie de casal, molt amable, mos indiquen com continuar i aon dinar... tarea difícil ja que es festiu i n’hi ha mólts llocs tancats. Al final preguntant ací i allá, mos indiquen un lloc que no tenía massa bona pinta, aixina que finalment dinem en el bar de una gasolinera poligonera... és ací on descobrirem que no totes les marques de gaseosa tenen el mateix nivel de gas... i com sempre, després de un bon dinar n’hi ha... un altre repechó guapo!. Després del repechó trobem enseguida la famosa font del ví, en Irache, un reclam com un altre, ben parit perque amb quatre duros es famós en tot el món. Baix la legenda de que la gent abusa, li han posat una valvuleta de forma que per arreplegar 5cl de vi necessites un poc de paciència...màrketing pur.
“El gotero” del ví
En lo alt de una costera a pocs Kms de Iratxe està la famosa font de Villamayor de Monjardín, que es mitjaval i que no “xorra”, però es una construcció singular. Creuem la població i enfilem una baixada llarga i ràpida. Però només començar a baixar parem a cambiar les pastilles de darrere de la bici de José... i de pàs alguno va deixar la vinya ben abonaeta... a vorer si seveix per a que els vins de Navarra tipo Irache s’estiren un poc més.
Per fí i después de rodar uns 10Kms més arribem a Los Arcos. Son quasi les 19:00h, ha sigut una etapa també llargueta i completeta. En Los Arcos també estàn en festes, i just en el moment que arribem fan la eixida de una bicicletada popular infantil. Anem a buscar l’hotel, que esta volta està en una gasolinera a 2Kms de la població. L’hotel es nou i les habitacions estàn mólt bé... el “problema” es que si volem anar al poble n’hi ha que pedalejar 2Kms.. i de nit... va a ser que no!. Fem el “check-in” i Popo mos fa una classe de estiraments a la porta de la tenda de la gasolinera. Dutxa, “colada”, llavat i engrase de bicis... i al bar de la gasolinera a hidratarse. Hui es l’aniversari de Fernando i per celebrar-ho s’ha pagat una ronda, FELICITATS FERNANDO!.
El sopar no està gens mal. Després de una última ronda, anem al llit a descansar.
PAMPLONA à LOS ARCOS.
A les 8:07h estem en la porta de l’hotel preparats per a començar el segón dia de ruta. Hui SÍ anem carregats amb les alforjes i tot el pes. Inclús portem magdalenes i bollycaos, que tant poc èxit van tindre ahir. Anem a buscar el segell de la Catedral, però no obrin fins les 9:30h... Good bye Pamplona, la pròxima serà, enfilem cap baix i en el carrer que trenque a la esquerra vegem un grup de bicigrins eixir de un alberg. Es pregunte si posen el segell i en diuen que sí. Cunyem tots i quant anem a continuar, veig que els bicigrins estàn un poc de mal rotllo entre ells, n’hi un extranger jubilat, alt i prim que està renegant als altres, que son un parell de xics i una xica. Reparem en ells i no calen més de dos segons per adonar-se’n de que son uns autèntics domingueros (en perdò dels domingueros). Els convidem a seguir-nos per a poder eixir de Pamplona. Venen amb nosaltres fins que el jubilat s’adelanta i en un cruce s’equivoca i pren la direcció errònea. Pare i els dic als altres que no anem bé (segons el meu GPS). S’en recorden del país de l’estranger i de la mare que el va parir. Un de ells va a buscar-lo (el de l’armari a l’esquena) i continuem la ruta. A la eixida de Pamplona mos despedim. Pobres xavals, de ara endavant en referiré a ells com “El Circo del Sol” per lo variopinto del grup.
Parem en Cizur Menor el temps just per a fer un café amb llet amb pasta i carregar aigua en un bar al costat de la carretera. Després creuem Ciuraqui i enfilem la pujada a el Alto del Perdón. Es una pujada prou llega i recta sense cap curva fins a la part final. Pujant mos adelanten un parell de espabilats sense alforjes, van fent la ruta tres amics, i cada dia un de ells porta el cotxe i no pedaleja... aixina nosaltres també aniriem més alegres!. La última part de la pujada es per una sendeta amb algún tram de dubtosa ciclabilitat. Anem al ritme de la gent que va a peu, de fet anem adelantant-mos amb un grup de pelegrins català, com ralla això de no marcar diferàncies amb la gent que va a peu!!!
Finalment culminem la pujada. Bé, no es el cim, que queda a l’esquerra, però no n’hi ha que pujar més. Ara queda la baixada fins Uterga, que es prou asquerosa amb forta pendent i pedres soltes + pelegrins a peu, que també son un obstacle afegit... ademés, com anem carregats, fa por tindre problemes mecànics... millor ser conservadors en les baixades i anar avisant als pelegrins amb “L’Espantaperegrinos”... que més endavant explicarém em que consisteix ;-)
Muruzábal, Óbanos (on parem a posar el “cuño” de rigor a la seua esglèsia i... Puente la Reina, on esmorçarem en el carrer principal un bocata barat.... i unes begudes cares en una cafetería mólt guapa estil “castell” amb encant. Reposem forces i continuem camí, que hui la ruta no es curta que es diga.
Com a curiositat n’hi ha que dir que no es en Puente la Reina on els camins Aragonés i Navarro s’uneixen fins Santiago, si no que es en Óbanos. Un monument al pelegrí al final del poble aixina ho reflexa .../...y desde aquí todos los caminos a Santiago se hacen uno solo.../...
Desde ahir anem sempre seguits del riu Arga. Este pont està sobre el riu Arga, el mateix que mos va acompanyar ahir fins Pamplona i que també vam creuar per el pont de la Magdalena,el final de la primera etapa. A Puente la Reina arriba més cabdalós, ja que en lloc de anar recte fa una curva nord-oest-sud arreplegant les aigües del “Arakil Ibaia” en la població de “Ibero”.
De la lectura de les desventures de Artabrón hem deprés que després de un bon llantar... sempre bé un bon repechó... Antes de arribar a Mañeru tinguem que escalar una pared que en no més de 500mts puja quasi 150 metres de desnivell. Just antes de començar a pujar trobem al Circo del Sol, o lo que queda de ells, ja que el company jubilat, el instigador del grup, va per carretera. Pobres xavals, son tres, una xica que diu que després de pujar el alto del Perdón ella ja està perdonada de tots els pecats, un altre xaval que porta el casco de costat, com si fora una boina, i un altre que no porta alforjes no, però porta una moxila a l’esquena que més pareix un armari de quatre fulles... i aixina i tot en la costera va “traure pit”... aplegar a Santiago no té el mateix mèrit per a tots. Es també en esta costera on trobem a una parella, ella una dona de mitjana edat, sense moxila i sembla no estar mólt bé.. i ell, més jove, amb dues moxiles, una a l’esquena i l’altra (la de ella) al pit, tots dos amb una espècia de manta-xilava, amb garrot pelegrí i sembla que pujàven reçant... mare meua, això sí que es peregrinar Popo, i no lo que fem mosatros!!! ;-)
La costera antes de Mañeru.
En Mañeru el cuño es una espècie de Self-Service, als baixos de l’Ajuntament en un racó sobre una tauleta de escola. Es el primer cuño “Self-Service” però serà prou habitual més cap endavant.
Deixem arrere Cirauqui (amb el riu salat, que tanta mala fama li va donar a esta població en la edad mitja), Lorca, Villatuerta i apleguem a Estella. És tard i dinarem ací.
Estàn es festes i la gent està pel carrer, fa bon oratge i es l’hora del café. La gent de una espècie de casal, molt amable, mos indiquen com continuar i aon dinar... tarea difícil ja que es festiu i n’hi ha mólts llocs tancats. Al final preguntant ací i allá, mos indiquen un lloc que no tenía massa bona pinta, aixina que finalment dinem en el bar de una gasolinera poligonera... és ací on descobrirem que no totes les marques de gaseosa tenen el mateix nivel de gas... i com sempre, després de un bon dinar n’hi ha... un altre repechó guapo!. Després del repechó trobem enseguida la famosa font del ví, en Irache, un reclam com un altre, ben parit perque amb quatre duros es famós en tot el món. Baix la legenda de que la gent abusa, li han posat una valvuleta de forma que per arreplegar 5cl de vi necessites un poc de paciència...màrketing pur.
“El gotero” del ví
En lo alt de una costera a pocs Kms de Iratxe està la famosa font de Villamayor de Monjardín, que es mitjaval i que no “xorra”, però es una construcció singular. Creuem la població i enfilem una baixada llarga i ràpida. Però només començar a baixar parem a cambiar les pastilles de darrere de la bici de José... i de pàs alguno va deixar la vinya ben abonaeta... a vorer si seveix per a que els vins de Navarra tipo Irache s’estiren un poc més.
Per fí i después de rodar uns 10Kms més arribem a Los Arcos. Son quasi les 19:00h, ha sigut una etapa també llargueta i completeta. En Los Arcos també estàn en festes, i just en el moment que arribem fan la eixida de una bicicletada popular infantil. Anem a buscar l’hotel, que esta volta està en una gasolinera a 2Kms de la població. L’hotel es nou i les habitacions estàn mólt bé... el “problema” es que si volem anar al poble n’hi ha que pedalejar 2Kms.. i de nit... va a ser que no!. Fem el “check-in” i Popo mos fa una classe de estiraments a la porta de la tenda de la gasolinera. Dutxa, “colada”, llavat i engrase de bicis... i al bar de la gasolinera a hidratarse. Hui es l’aniversari de Fernando i per celebrar-ho s’ha pagat una ronda, FELICITATS FERNANDO!.
El sopar no està gens mal. Després de una última ronda, anem al llit a descansar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario